Publicitat
Publicitat

Corria aviat el conill i algú més

Resultado de imagen de fotos de joanalfred climent
Corria aviat el conill amagar-se al cau davant l'acossament del ca mentrestant el caçador estaba amb l'escopeta a l'aguait era una peça molt maca i no volia que escapara, Així estimat lector, així som tots els humans, així acabem amb la natura poc a poc però de mode continu i endamunt ens queixem, ens queixem del poder.

 

Del poder que exercicen uns humans, pocs, sobre altres molts, ens queixem del que fan i no volem vore el que fem sobre espècies més febles, del que fem a capritx, del que fem per esbargir nostre ego o siga sens profit social.

 

L'altre jorn llegint un mitja de comunicació nacional em vaig enterar que a l'any són prop de 170.000 mascotes abandonades tots els anys de les que un 20% moren de fam/atropellades, un 40% són sacrificades i l'altre 40% trobo una nova família d'acollida.

 

Impressionants xifres que diuen per si sol la manca de consciència del ser humà. Clar que si mirem la gent que viu al carrer, la que pateix fam, la que li neguen una i altra vegada oportunitat de treballar tot el que he dit a l'inici és un gra de sorra respecte al desert que representa el/la segon i volem, si volem quan sortim al carrer en manifestació sobre l'avortament, sobre la construcció d'un col.legi nou al poble, sobre la compra de més llibres a la biblioteca/s que ens facen cas.

 

Siguem egoístes fins el moll, som tot el contrari pel que forem nats, som un mal exemple en i pel conjunt de la natura, som la roína del sistema gràcies a nostra ceguera mental, gràcies a nos nivell, a nos nivell social, a nos comportament individual i de conjunt.joanalfred

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat