Publicitat
Publicitat

Jan Poema 23 Al passeig de l'Alguer

Al passeig de l'Alguer

Joan Guerola

 
Passeig de l'Alguer enfront del Piano Bar,
dissabte, nou del vespre, l’home de cabell blanc
amb traje i corbatí, dret, escolta gavines
que aixequen càntics que a poc a poc es marceixen
sobre catifa de cabellera en el mar:
badall de llum que projecta un far.

Amb el got de cervesa a la mà, es queda suspès davant la cabellera.

Vés a saber, igual no n’hi ha res, pura quimera,
però ell se sent poca cosa davant tanta immensitat.

Singing the song the piano man, singing the song tonight,
a darrere, gent i més gent deambula pel passeig
i entra al Piano Bar per cantar la cançó de Billy Joel.

Ni llums de restaurant, de discoteques, de clubs,
ni l’harmònica, el piano o les veus l’atreuen ja.

A davant, ulls que s'emporta la llum en la franja
i es perden mar endins on hi ha vaixells.

S’imagina el primer oficial William Murdoch a proa
que els comanda, que naveguen, com estirats per cavalls de vent,
seguint la llum en la franja, rumb a l’Alguer, guiats pel far.

Tanmateix, en ser prop d’aturar-se en les roques del passeig,
la fantasia es desfulla prompte, la il·lusió s’esmicola.

A darrere, la gent del Piano Bar xerra, brinda i beu cervesa
que serveix amb mini falda una rossa cambrera,
taral·leja la cançó i al seu ritme es balanceja.

Piano i veu de Billy Joel es van apagant
mentre ell seu en la barana trepitjat per l’ombra,
sense, per moments, poder oblidar la vida
alhora que les gavines ja han marxat a dormir.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat