Publicitat
Publicitat

Fa més qui vol que qui pot 14 Prou baralles de banderes! Per la unitat! diu l’amic blaver

Prou baralles de banderes! Per la unitat! diu l’amic blaver  

Joan Guerola

Enguany altra volta, jo fart de polítics corruptes, anem ara d’ eleccions europees. No sé a quin partit votar, Déu meu.

Les cares dels candidats, quines cares d’incògnita, cares d’ineptes que no saben resoldre ni un problema de conjuntos.

Continue sense saber a qui votar.

I els diaris, els pocs que hi ha que no donen suport al PP, tenen més columnistes i opinadors que quasi votants. Per què hi ha tanta gent que escriu en mitjans informatius, no controlats pel PP, tanta gent que parla i parla en tertúlies, que delibera i parla una vegada i una altra en assemblees?

No són minsos i febles els fruits que n’aconsegueixen? Es noten els resultats en nivell social? Que falla que no es veuen més canvis? Sí, ja sé que no se’ls pot retreure res perquè ells, els que fan tants escrits, no tenen el poder. Tanmateix tampoc formen alternatives sòlides.

A més a més, existeix el perill latent que, després de parlar i debatre, que després dels  esforços, no s'avance en cap sentit concret. O pitjor encara, que hi haja escissions i separacions perquè acostuma haver-hi algú que diu: com no hi estic d’acord me'n vaig o bé forme un altre grup, o coses per l’estil. Quant de fraccionament! Potser eixa gent vol més protagonisme que altra cosa.

No serà que es cau en l'excés d'opinions, en l'excés de voler ser tan demòcrates (primàries, assembles, convencions de partits) que a l'hora de veritat no es treu l'entrellat i tot es queda en no res?

És evident que hi ha prou gent que escriu perquè hi ha més marge de llibertat que no en la dreta on tothom segueix l’estela del pastor principal, sense possibilitat de discrepar-hi, menys encara de portar-li la contraria. Són monocolors

He de dir que no sóc de cap partit: ni de dreta, ni de extrema dreta, com alguns m’han dit pel fet de ser blaver. Tampoc sóc d’esquerres. Òndia, quin tipus de perfil, més estrany, em va dir un home. En canvi, tu, Bosch, em comprens, veritat? N'estic fart dels abusos contra el meu país per part del govern de la meseta, sí el govern del centre que ha fet un estat cutre i retardat. No sóc espanyolista. Saps, per ara em sent enganyat pel PP, ens han tocat bé el boix, com deia l’àvia. Què, qui i com han dividit els valencians?

Tu, amic Bosch, sempre dius que qui ens ha portat a aquest marasme en què ens trobem és el PP.  “Això dels catalans i dels catalanistes al País Valencià, barbaritats, vota el PP i voràs com fa una neteja de categoria”, em van dir les passades eleccions. Jo, i d’altres, hem estat víctimes, ens van engalipar. Els hauria de caure la cara de vergonya els que fan això de dividir un poble.

També dius que eixe partit va sembrar llavors verinoses: odiar Catalunya i tot el que fera olor a català. Gran part de la gent del nostre país hi va caure de ple: ens ha enfrontat amb el veí de dalt. No sols ens va enfrontar amb el veí de dalt sinó que ens va dividir.

Ara, però, cal ser un país fort i unit, després madurar i finalment ja decidirem que farem. Ens costarà Déu i ajuda però ho hem de provar. Donem-nos temps.


Per què no eliminem ressentiments i guarim ferides, per què no fem el dol per les friccions i busquem punts de trobada, punts d’acord pel que fa a la llengua, hem de salvar-la com siga, i pel que fa al nostre futur? Per què en la llengua a tothora estem en el ball de sigles AVL, RACV, DNV?  Menut cacau, semblen matrícules de cotxes! Quan algú intenta fer alguna cosa, li diuen on va eixe, què s’ha cregut! Així mai s’arreglarà res. Encara qui sap si triomfa alguna iniciativa. Hem d’eixir de l’estancament i del desgavell.

Hem d’evolucionar i aclarir-nos com a poble i crear l’estat valencià. Si per estar dividits ens encallem, ens podrirem junts. En canvi, si les coses les fem conjuntament, seran més fàcils i eixeren millor. A vore si així aprenem.


I em pregunte què passarà si vote el PSPV-PSOE. Tampoc me’n fie. Defensaran els valencians o aniran a favor del nacionalisme castellà també? Els representats d’aquests ens ignoren, ens desvaloritzen i ens menystenen. No debades som un país conquistat per ells, els castellans, no es així? Com eixir del cercle viciós PP i PSPV-PSOE? Jo sé, amic Bosch, que tu i jo no tenim capelletes no som ni un blaver ni l’altre antiblaver. Bé, vull dir que jo no sóc un blaver d”aquells profunds, que no s’avé a parlar i que no és obert. Primer que res, abans que si blaver o no, nosaltres som valencians. Jo respecte i tolere a tothom i, per damunt les diferències polítiques i de pensament, hi ha una cosa que tinc primer que res el fet de ser valencians. En això en Bosch i jo estem d”acord.

Però a qui vote? A Compromís? No sé, no ho tinc clar. Un blaver que vote a eixe partit, i què passaria? Tu que n’opines, Bosch? Tanmateix, de més grosses se n’han vist, veritat? Anem a vore, en les darreres autonòmiques vaig votar PP que deia que defensaria els valors autèntics valencians. Resultat: han gastat energies a atacar catalans de tant en tant, a embutxacar-se diners i defensar Espanya. I al poble valencià, quan? Què han fet per ell? TVV tancada, no sé quantes escoles en valencià eliminades, llauradors i industrials abandonats, molts valencians a l’atur…  Ja veiem, ja, com defensen els valors valencians! Els han deixat rovellats! I la gent no veu això? Els tornaran a votar o faran com jo, que no els votaré?

A més a més, he de votar PP només per no votar partits, com ara Compromís o els de Esquerra Unida? Només per aquesta raó? No hi ha una raó de pes per procedir així.

Ja he vist el resultat, ja he vist l’obra del PP: res pel poble valencià, tot per Espanya. Potser el PP n’està orgullós del que ha fet, però a mi no en tornen a prendre el pèl. Vaja, sí que estem arreglats amb el peperos! Hauria de treure el nas per vore que diuen els de Compromís, si més no diuen que Mònica Oltra té pebrots per enfrontar-se als peperos, sí senyor, ben fet.

L’amic Bosch diu que s’ha de trencar el bipartidisme, que haurien d’entrar partits xicotets a les corts. Ell en sap prou d’això.

He de pensar força el meu vot, ho he de meditar el que calga: no vull fer com els vells del poble que voten a qui paga la pensió o alguna cosa així, m’han dit.

Potser sóc independentista i no ho sabia: al capdavall el blau sempre ha estat un símbol per a mi, també hi ha blau en la bandera independentista. Ben mirat, caram, que més dona un tros de blau més que menys. Fixa’t, tan de pensar i discutir pel blau i ara el porten els independentistes tan catalans com d’ací. Prou guerres de banderes, ni hi hem de caure: és el parany on vaig caure jo. M’ensume que tornarà a fer-nos caure el PP. Ja n’hi prou. Recomencem, sempre hi som a temps. Repetiré el que calga: hem d”unir-nos, de jugar junts, com diem als xiquets.

L’amic Bosch encara va més lluny. Ell diu que tan li fa banderes, símbols, batalles, dates i fets històrics si ara la gent pateix, si la gent està sense feina i si el poble se sent frustrat i enganyat. Ell diu que el repte dels valencians és la unitat per treure endavant un país empobrit. I té raó.

Però jo sóc blaver i ell nacionalista, com podríem unir-nos. Quin embolic, senyor. Jo el comprenc a ell, com també veig que cada volta tinc més clar que vull votar qui defense els interessos, el benestar i la llengua dels valencians. Per res del món sóc antivalencià. Com he d’anar contra el meu país?  

Pau i bé.


 

Comentaris

Carles Mateu Blay Almenara
1.

obrint els ulls???

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat