Publicitat
Publicitat

Diaris d'en Bosch 24 - L’home que es jubila

L’home que es jubila

Joan Guerola

All characters appearing in this work  are fictitious. Any resemblance to real people, living or dead, is purely coincidental.

No done gràcies de res, tanmateix, si al llarg de tants anys junts he ofès algú demane perdó, i què si ho he fet sense voler, pensa l’home i després d’una respirada profunda nota tendresa, un tendresa que de sobte el fa continuar pensant amb la mirada sense cap punt fix.

No sé si ha valgut la pena o no treballar en aquest centre. Vaig arribar per mèrits propis, sense endolls en l’administració superior. M’he esforçat al màxim i m’han pagat el que tocava, mai no me n’he aprofitat de baixes laborals, són nombrosos els anys que no he faltat al treball ni tan sols una hora, o bé dues o tres hores a més estirar; he fet el que m’han manat, he treballat bé sense esperar que m’aplaudiren i he resultat invisible pels que manaven. Apart de la feina, la gent ignora quasi tot de la meua vida personal, no hi ha llegenda sobre mi tret d’alguna nota perduda, i prou… No és que l’home patisca al.lucinacions ni estiga carregat de manies però el seu cap és com oratge tancat en que els pensaments no el deixen viure en pau i el persegueixen en el moment de jubilar-se.
No vull saber-ho, però no tinc ni idea si és el millor centre on he estat, impossible saber-ho, no sé com es mesura això. No crec anar-me’n trist ni crec tampoc que em trobeu a faltar, només demane perdó en públic en cas d’haver faltat el respecte o d’haver ofès algú, de debò em sabria greu. Tant me fa si m’han tractat bé o malament, no vull pensar-hi, és el que hi ha, uf, per fi l’home creu alliberar-se de tot el rotllo mental que el persegueix. Al cap d’una estona torna...

Sé que em criticareu en algun moment en qualsevol lloc, esbraveu-vos, no us talleu, que us aprofite. Aquells pels quals jo haja sigut més proper i més especial em portareu bé davant tothom, sereu un simple estar-hi com si vetllareu per mi. Ja sé que alguns no em criticaran tot i que no els en deuen de mancar, de ganes. A hipòcrites no els guanya ningú. Mentre va endreçant idees l’home es va adormint…

Vinga, au, bo. Total els anys ací han passat com cinc minuts, o no?

Comentaris

corifor¢a
1.

Malauradament les jovenetes maques han de soportar a "viejos verdes"com el del relat i aquesta mateixa dona es convertira en invisible amb el temps!

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat