Publicitat
Publicitat

Jan poema 21 La Font de Baix

  • -
    -
  • La Font de Baix
    La Font de Baix
La Font de Baix

Joan Guerola

Ataülles la font des de dalt del poble,
la il·lusió et fa fer la baixada més de pressa.

Sents el soroll de l’aigua,
al poc amanolles el canó de ferro
d’on ix impetuosa i de mirada pura.

Poses els llavis al raig,
et cau gola avall i et regalima per les galtes.

L’encanteri de l’aigua dóna serenitat
i allarga la mà a qui desitja estar sol,
o crea una atmosfera assequible
als qui volen contar-se històries o secrets.

Per moments sembla que cada canó
alena queixes en veure-la, com espill,
anar-se’n abeurador enllà i s’alinea en pas estret
que la porta al safareig.

Més tard, silenciosa, s’escola
en l’espessor d’esbarzers, canyes i baladres.

Circula, mandrosa i fugissera,
per la riera, vés a saber on va.

La font s’engrandeix a l’estiu,
amb llums de meló i raïm,
escolta el remoreig de fulles
i banya la pols dels remolins,
mentre el cant de cigala segueix ben viu.

Cameges per la costera, baixes i puges,
vas i véns amb el desig de l’aigua,
estimes i cuides la font
perquè altres s’hi puguen retrobar amb ella.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat